Opinió

L’infern de l’heteronormativitat

Primer cercle: El centre comercial La MaquinistaAquesta flaire del tercer pis que sempre crida a les panxes i aquests aparadors de roba i d’articles que fan vindre el desig. Hui passegeu agafats de la mà pels passadissos artificials d’un no-res amb botigues i assenyaleu que allà hi ha la Levi’s i que allà hi ha la Guess. I hi aneu però no feu compte de rascar-vos la butxaca: el Genís, un company de faena, ha dit que val la pena esperar-se al Rec d’Igualada. Somrieu i vos feu un piquet d’aperitiu...

El Sénia no és frontera literària

Fa uns mesos em van convidar a una jornada sobre narrativa i parles dialectals que s’estava organitzant a València i que reunia diverses autores de novel·les similars a la meua. Com que m’era impossible assistir-hi, la persona que coordinava la programació em va demanar si podia suggerir-li un altre nom en el meu lloc. La meua resposta va ser ràpida, no m’ho vaig haver de pensar gens: Maria Climent.—Ah.Vaig entendre de seguida aquest ah.—Maria és d’Amposta. Gina, A casa teníem un himne...Per des...

El miratge del «this time is different»

De vegades em pregunte quin sentit té que entenguem el temps com un fenomen lineal si, en realitat, els fets que el nodreixen solen succeir-se de manera circular. Vull dir. Hi ha com una mena de desajust entre la seqüència temporal d’un present que transcorre sempre cap endavant i la desviació en bucle de les històries que omplen aquest present que va esdevenint futur. Hui és posterior al que ja ha passat però el que vivim no necessàriament ens situa en un plànol més avançat.Igual el que em pass...

Si ella és feliç així, deixa-la

Pel que he pogut entendre, durant el desenvolupament de l’actual onada feminista, algú —i aquest algú té pinta d’estar a l’alçada intel·lectual de Begoña Villacís— va llançar la idea segons la qual tot allò que fa feliç una dona és vàlid, és emancipador i s’ha de respectar.El factor de la felicitat individual s’ha convertit en un indiscutible aval del que considerem feminista i s’utilitza com una mena de comodí que serveix per a qualsevol situació. A tu se t’acut defensar que la dependència econ...

La síndrome de la senyora sitcom

Diguem que fins als vint i pocs anys la vida de la majoria de persones que no formem part de l’Opus transcorre de manera similar. Superem les tares de l’adolescència, cursem algun estudi i un dissabte d’agost a les sis del matí ens estem menjant els morros amb el fill d’un alcalde del PP. De fons sona soldadito marinero conociste a una sirena.Però arriba un moment, i jo reconec que a mi aquest moment em va atropellar, en què la gent del teu entorn de sobte comença a parlar en plural, “nosaltres...

La Catalunya menjaciris

Una manera que potser no és del tot desafortunada per a intentar entendre una societat, tenint en compte que les societats són heterogènies i complexes, és mirar d’analitzar la relació que manté la gent amb els fets i les dinàmiques quotidianes. Crec que podem fer molta arqueologia de qualsevol entramat social si tractem de respondre qüestions com la relació que es manté amb l’habitatge, amb l’alimentació, amb les presències dominants a l’espai públic... I un llarguíssim etcètera.  A principis d...

“A mi el que em sobren són els dos fills”

Porte dos dissabtes presenciant la mateixa escena. Al pub del poble, un senyor un poc més major que jo està bevent –i ho deixarem ací– mentre té els fills a càrrec. Pel que sembla i pel que es comenta, el que fa forma part d’una rutina habitual. Oci, alcohol i criança. En l’última ocasió l’he sentit a dir a ple pulmó: “A mi el que em sobren són els dos fills”.Els fets em remouen però no puc fer res al respecte. Aquesta síndrome women and children first de capitana del Titànic no pot brollar desc...

Josep Maria ara és soldat de Catalunya

Bon dia, Josep Maria. És hora d’aixecar-se i de començar una nova jornada en aquest malaguanyat país anomenat Catalunya. Quina llàstima, tot plegat. De ser la Dinamarca del sud a convertir-nos de cop en la Burkina Faso del nord. Agafes forces, què hi farem, i et poses les sabatilles i enfiles el passadís. Respires alleugerit per un moment. Ningú t’ha ocupat la casa mentre dormies. Sol al bany, com cada matí, et mires els laterals del llom al mirall. Tornes a respirar alleugerit. No hi ha punts d...

Com a mínim, calleu

Encara que no ens parem a pensar-ho, a diari ens travessen desenes, potser centenars o potser milers, de lleis i de principis universals. Velocitat és igual a desplaçament dividit entre temps. Un cos submergit en un fluid rep una força ascendent igual al pes del volum del fluid que desallotja. Tota denúncia de l’estructural desigualtat en el repartiment de les tasques i responsabilitats domèstiques entre homes i dones provocarà una desfilada d’homes que detallaran a boca plena cada faena que han...

Pànic i neguit i un úter assecant-se

A hora horada vaig arribar a vore Austràlia a l'Espai Texas. Breument, i per a qui no l’hage vista, l’obra narra les peripècies de tres germanes que es reuneixen perquè una li demana un òvul a l’altra i hi ha la tercera que s’apunta a l’aventura. La història avança amb el procés lligat a l’anhelat embaràs i s’expandeix punyent, com un airbag que et fa plof en tota la cara, de la mà de moltes reflexions entorn a la maternitat. Austràlia em va agradar molt, moltíssim. Els diàlegs ens expliquen a n...

L’amor també té classe social

De tant en tant m’assalta algun vídeo a les xarxes socials en el qual apareix una dona bastant famosa parlant de la idíl·lica relació que manté amb el seu nóvio o marit. En realitat, aquesta dona sol ser l’Úrsula Corberó, tot i que també m’hi he trobat la Penélope Cruz o la Cristina Pedroche. Durant una entrevista o en recollir un premi s’adrecen al públic per a explicar que estan molt felices amb el seu company i procedeixen a compartir amb el món el secret del seu èxit sentimental: la comunica...

Tanquem les esglésies i obrim les cames

La realitat a xicoteta escala que caracteritza el medi rural permet observar certs comportaments que a la ciutat es manifesten de manera més diluïda o fins i tot inapreciable per al conjunt de la població. Després de molts anys de viure ací i allà, he comprovat que un tret diferencial entre ambdós entorns és que a les grans ciutats com Barcelona es percep el catolicisme com una qüestió sectorial, minoritària i superada, mentre que a la majoria de pobles l’Església segueix mantenint una influènci...

A fer la mà els aliats

Faig com si t’estiguera escoltant amb interès. Veig com mous els llavis en articular cada paraula i sent que de tant en tant deixes anar una lluita compartida, una transversalitat, un espai segur. Eres com un cuiner que prepara el sofregit de la paella, ara aboques la pebrera, ara la bajoca i ara el bajocó, i ho remenes tot amb suposada expertesa. Temps enrere vas decidir aprofitar el xup xup roent per a batre quatre ingredients i això t’ha permès seguir apuntant amb la cigala a qualsevol oient...

Prostituta de luxe i proetarra, per servir-vos

El passat dilluns 11 de novembre es va morir l’últim avi que em quedava. Manolo, un home primús, treballador i sempre enganxat a un cigarro de picadura, decidia a primera hora del matí que ja n’hi havia prou, d’això d’estar al món dels vius, i va traspassar plàcidament per a poder reunir-se amb l’àvia Carmen. El primer mal que em va assaltar només saber la notícia no va ser la tristesa, que vindria dies després, sinó la paràlisi. Sola al meu pis de Barcelona, em vaig estirar damunt del sofà i va...

Yo he venido aquí a licitar

Hace ya unos cuantos años desde que el militante de Compromís y exsecretario autonómico Enric Nomdedéu coincidiera con el exalcalde de Castelló, José Luis Gimeno, en la plaza Mayor de la ciudad. Corría la época de los fastos y el gobierno municipal del PP preveía una inversión millonaria para construir un gran complejo académico que sería bautizado como la Ciudad de las Lenguas. La idea de las cabezas pensantes de aquel entonces era convertir Castelló en la capital mundial de la enseñanza...

Zánganos de buena familia y un furgón del Mercadona

Hace casi diez años la exvicepresidenta valenciana Mónica Oltra pronunciaba las palabras que han resonado con más fuerza durante estos días: El PP es más peligroso por inútil que por corrupto. Cuando los populares recuperaron el Govern de la Generalitat, tras las elecciones de mayo de 2023, el militante valencianista Ricard Chulià reiteró la siguiente plegaria: “Por favor, que esta vez solo se dediquen a robarnos”.Quizá hace un tiempo y visto desde fuera a cualquiera le daría por pensar q...

Esclavatge en la maternitat millennial

Potser no hem d’entendre les polítiques de conciliació com una fita feminista sinó com una tímida adaptació del sistema per a, en última instància, mantindre encesos els forns que han de coure les futures generacions d’obrersUn professor d’història que vaig tindre a la secundària, Paco Campos, ens deia que no havíem d’entendre la sanitat pública com una fita de les classes obreres sinó com un mecanisme de les classes dominants per a reparar la mà d’obra avariada. Un taller, bàsicament. Vint anys...

El teu valor social és tindre nóvio

El mínim comú denominador de totes les generacions de dones que hem superat el rol domèstic tradicional segueix sent el valor que se’ns atorga en funció del nostre estat civil. En les últimes dècades hem assolit fites abans impensables per a les nostres predecessores d’origen humil: ens hem format, hem optat a millors treballs, hem gaudit d’accés a la cultura, hem viatjat. Per a ma mare o per a les meues àvies, tot el que jo he pogut tocar amb els dits al llarg dels meus trenta-set anys ha supos...

El meu company és molt versat

La meua generació, les nascudes als huitanta i principis dels noranta, vam eixir al carrer durant la quarta onada feminista per a clamar contra els abusos del patriarcat que havíem vist a casa i que no volíem patir en carn pròpia. En aquests anys hem confrontat molts cavalls de batalla: el consentiment en les relacions sexuals, l’anhel d’emancipació plena, els sostres de vidre i els terres enganxifosos... I la corresponsabilitat en les tasques reproductives.Gran part de la força dels 8M a la ban...

Ni per a pel·li dolenta de sobretaula

No sé si amb això de ser un poc periodista i un poc escriptora arriba un moment en què la pell se’t fa dura i pots tolerar millor les negatives. Per ara, jo les tolere fatal. Veig que m’entra un correu de resposta a una idea de novel·la amb un missatge que no comença precisament amb so de pirotècnia i als dos segons estic amagada baix d’una manta i amb els ulls plorosos.Aquesta vegada m’ha passat amb un projecte que fa anys que vull desencallar. És una de les meues ambicions, potser la més gross...